D'origen italià, el 'tartufo bianco' només es recol·lecta a la tardor, la qual cosa augmenta la seva exclusivitat.
La tòfona blanca és un dels manjars més selectes del panorama gastronòmic internacional. La seva exclusivitat resideix en què la seva recol·lecció només es realitza durant la tardor, concretament entre els mesos d'octubre i desembre, i per tant és un producte de curta disponibilitat i força escàs. Quelcom que també ocorre en certa mesura amb la tòfona d'estiu, que es recull entre els mesos de maig i setembre.
A diferència de la tòfona negra, la tòfona blanca neix de manera silvestre, principalment a la zona del Piamonte italià. El seu nom científic és Tuber Magnamatum Picó, en homenatge a la seva descobridor, Vittorio Picó, qui va identificar aquesta espècie a finals del segle XVIII. També es coneix com a tòfona blanca d'Alba, una petita població del nord-oest d'Itàlia on cada any se celebra una subhasta internacional d'aquest diamant culinari amb fins benèfics.
El 'tartufo bianco', com el denominen els italians, creix sota terra a una profunditat d'entre 10 i 30 centímetres, la qual cosa dificulta la seva recol·lecció, convertint-se en tot un objecte de desig culinari. Aquesta joia gastronòmica de pell blanquecina pot assolir al mercat els 6.000 euros per quilo.
El que enamora a xefs i experts gastronòmics és el seu extraordinari sabor i el seu aroma complex i intens, encara que molt volàtil, per la qual cosa no admet cocció. La millor proposta és utilitzar-lo com a aromatitzant d'amanides, pastes o plats com el típic risotto italià, en petites llasques, que li aportaran un sabor únic.
Els experts recomanen consumir la tòfona blanca en un període màxim de tres dies i per a la seva òptima conservació cal guardar-la a la nevera i dins d'un recipient de vidre. La temperatura de refrigeració ha d'estar compresa entre els 2ºC i 4ºC. També es pot guardar en un recipient hermètic que no sigui de plàstic o de fang amb paper absorbent o un trapo lleugerament humit.